Nou guió.

El senyor guionista diu que la notícia amb foto del bateig a la Vanguardia ja estarà bé. El que farém (vull dir, faràs, hehe) és després de la foto dels pares, intentant imitar el tipus de lletra de la Vanguardia, posar el Ecos de sociedad amb la notícia del neixement. És a dir, si por ser, agafar la pàgina del dia on surten, aquella que et vaig enviar, i substituir una de les notícies per allò de "Hoy doña Marina Llopis de Fernández, ha dado a luz a su primer hijo varón que recibirá en el bautismo el nombre de Ignacio. Blablabla...". Potser és agafar que es vegi bé la data i fer un "barrido" fins les lletres on es llegeixi la notícia. I desprès, al següent fotograma posem la foto del bateig en la portada.

Hem canviat una mica l'orde. Vull dir, hem afegit coses.
Primer sortirà, si la trobem, una foto de la plaça Rovira antiga. Música de fons la sintonia de la Elena Francis, o la Montserrat Fortuny o una cosa així. Després una foto del mític cine Rovira on havien passat hores i hores veient mil pelis. Aquesta foto ja la tinc. És la que acompanya al text. Te la passaré al mail perquè s'ha de tunejar. Veuràs que al cartell central hi ha el títol d'una peli. Es tracta de canviar-lo i posar el de ELNACHOFA60. També hi ha fotos dels artistes protas de les pelis que es feien aquell dia. Es poden canviar i posar una del Nacho. No sé si deixar la foto de la actriu o canviar-la per la teva, o de l'Ignasi, o alguna actriu que a ell li agradi especialment, o per una del Nacho petit... no sé. No ho veiem molt clar. Pensa a veure què et sembla que pot quedar millor. I ja t'hi pots posar.

Després segueix una del interior de la sala. Jo no l'he trobat. A veure si tú tens més sort. Si no és el Rovira haurem de posar-ne una altre. La idea és que es vegi la sala, si poguès ser amb caps d'espectadors. Com si entréssim al cinema. S'apaga el llum (és a dir, fem un fundido a negro...)

Comença la peli, és a dir, comença el NO-DO. Se senten xiulets, protestes de la gent. Entra el lleó. A mí em va quadrar l'entrada del lleó amb el final dels xiulets i l'entrada dels aplaudiments (quan escoltis el so ja veuràs)

Acaba el lleó i entra el Barcelona 1950. Sobre aquesta projecció van els títols de crèdit. (Quan puguis veure la prova te'n faràs més a la idea. A veure si aquesta tarda tinc al tècnic desocupat i em dóna un cop de mà) El vídeo s'ha de tallar després de la sortida del venedor de diaris, que es creua un autobús i just hi ha un final de frase musical en un primer pla del bus. Aquí hi hauria el canvi de música, entraria el Pepe el trompeta, i el clip que et vaig enviar, primer amb el que filmem de Sardenya (que es por fer en B/N i després en color, oi?) posar primer la filmació del blanc i negre, les fotos i acabem amb Sardenya color amb el zoom a la finestra, si es pot veure a la Marina darrera els vidres millor. No sé si l'altura de l'edifici i el zoom donen per tant, ja ho provarem. I a partir d'aquí, canvi de música. Bé, el canvi ha d'anar quan entra el Sardenya color. I l'interior del pis, Marina i nen, etc.

Lo de les entrevistes. Hehe.
Sovint en els reportatges es fa sortir a amics, parents i coneguts del ojomeneado tothom parlant excel·lències. La idea és que en aquest cas, no cal, perquè els seus amics li demostren cada dia que se'l estimen. Per tant posem gent anónima que farà conya. Per exemple. Hi ha un amiguete del German, que porta una barba llarga i ufanosa, que dirà que el Nacho fa unes corbates estupendes i que ell s'ha deixat la barba perquè no es vegi que ell no les porta. L'amo del bareto segurament ens dirà que és molt maco i que li té molt apreci i que li guarda la nota de l'últim dia, que a veure si passa a pagar, de bon rotllo.... Un altre que tindrà pressa, i no voldrà contestar, l'altre que preguntarà per quina tele és, un altre que el confon amb un esportista.... coses així.

Apa, a pencar...