German dixit.

A veure. El German té un projecte general de guió. És una primera idea, res definitiu. T'ho explico jo, que ell diu que no domina això d'escriure en català. Jo crec que li fa mandra.

Tens càmera de vídeo, oi? Donem per fet que si.


Inici: imatge del NO-DO seguit de les de Barcelona1950. Les que tenim o unes altres. Afegir imatges de Sardenya en blanc i negre des de l'edifici pla general amb zoom a la finestra de la Marina.
Fosc.
La mateixa imatge, ara en color. Si pot ser agafant la Marina darrera els vidres. Aleshores passem a dintre de la casa amb la Marina que es retira de la finestra, agafa l'àlbum de fotos i va cap a l'Ignasi que està jugant, assegut o com sigui (ja mirarem en el moment) i junts es posen a mirar les fotos.

Tot això al moment es va ampliant de text i de tot. Potser no cal escriure res concret, que surti natural d'ells.

Fins aquí pot semblar una mica tendre, però donar-li aquest to, d'entrada és efectista. Però dins l'àlbum ens ha de sortir tota la part lúdica, amb comentaris de les fotos, que no seran cronològiques i que aniran sortint com si àvia i nét les miressin.

Bé, el guionista ha marxat a fer el dinar (té pluriempleo). No sé si Marina i Ignasi tenen gaire vocació d'actors. Potser el nano és molt perillós en el sentit de que se li pot escapar alguna cosa. No sé com es podria fer sense que relacionés el fer una peli amb l'aniversari del pare. Com ho veus?. Perquè l'opció, "càmera oculta" està descartada. I mirar de fer-ho sense que se n'adoni... Potser és demanar molt a les dots de la Marina, per fer-lo seure a mirar fotos, o el que sigui. La idea és que mirin l'àlbum que estàs fent, però potser es pot camuflar un conte o alguna cosa que no siguin les fotos per ensenyar-li al nen i que no li doni importància i no ho expliqui al pare. L'altre és fer-ho amb la Marina sola.

Bé, com et dic, son les primeres idees. A veure què et semblen.